de Montserrat estel;
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb terra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Dèu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit,
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pescadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.
Mística Font de l'aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dona i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau,
el vostre paradís.
Amb vostre nom comença nostra història,
i és
Montserrat el nostre Sinaí,
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d'abril, Morena de la serra.........
No hay comentarios:
Publicar un comentario